|
Catalunya va registrar al segon trimestre la xifra rècord de 3.508.000 persones ocupades, gràcies a l’increment de 47.600 treballadors en els tres mesos, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) que publica l'Institut Nacional d’Estadística (INE). En termes interanuals, l'augment ha estat de 94.800 treballadors. En concret, el creixement de l’ocupació va ser més intens entre les dones (+3,7%; 54.000 més) que entre els homes (+2,1%; 40.800 més). Amb aquest augment, la taxa d’ocupació s’ha incrementat de 0,6 punts respecte de l’any anterior i s’ha situat en el 72,1%. Així, la taxa catalana supera l’espanyola (66,8%) i l’europea (65,1%) i està per sobre de la taxa establerta per la Unió Europea com a objectiu per a l’any 2010 (70%).
Cal destacar que la taxa d’ocupació interanual de les dones s’ha incrementat en 1,1 punts percentuals i ja s’ha situat en el 62,6%, mentre que la dels homes s’ha mantingut igual, amb un 81,2%. Davant la bondat de les xifres, la consellera Serna va comentar el dia de la seva presentació que “Catalunya és la segona comunitat autònoma que més ocupació genera”, i va afegir que “a Catalunya treballen set de cada deu persones en edat de treballar; vuit de cada deu homes i sis de cada deu dones”.
De totes maneres, tot i ser les xifres molt importants i malgrat l'optimisme de la consellera, val a dir que el ritme de creixement interanual de l'ocupació a Catalunya es del 2,8%, mentre el de la mitjana espanyola es del 3,4%, situació que ja es donava també l’anterior trimestre. En termes d'afiliació al règim general de la Seguretat Social, les diferències són notables amb l'EPA, si bé es manté el “gap” entre Catalunya i Espanya. Així, les afiliacions a Catalunya entre juny del 2007 i juny de l'any passat, han crescut un 3,8%, mentre les espanyoles ho han fet un 5%.
Per sectors, segons l'EPA, al segon trimestre han crescut molt fort les contractacions als serveis, com és lògic esperar, amb l’inici de la temporada turística. Potser el més destacat és la lleugera millora que apareix a la indústria, amb 7.000 treballadors nous i, al mateix temps, la davallada que presenta l'ocupació a la construcció, d'unes 10.000 persones. Es curiós aquest repartiment, perquè va a l'inrevés d'Espanya, on la indústria ha perdut 22.000 treballadors i la construcció n'ha guanyat uns 50.000, sempre en aquests tres mesos. Potser som davant d’un canvi de patró de creixement econòmic, en el qual al Catalunya aniria una mica per davant. És possible, però cal algun trimestre més per poder-ne estar més segur.
La taxa de temporalitat també ha continuat millorant a casa nostra i segueix sent la més baixa d’Espanya. Així, la variació interanual ha reflectit un descens de 2,8 punts percentuals i s’ha situat en el 24% dels assalariats, gairebé vuit punts per sota de la mitjana espanyola. La principal baixada en aquesta taxa s’ha produït en les dones amb un descens de 4,3 punts i s’ha situat en el 24,9%, a tan sols 1,7 punts de la dels homes, la diferència més curta dels darrers quatre anys. Sembla que la reforma laboral engegada al juny de 2006 comença a donar resultats positius.
Pel que fa a la taxa d’atur a Catalunya, ha baixat quatre dècimes i s’ha situat en el 6,1%, gairebé dos punts per sota de la mitjana espanyola (8%) i de la Unió Europea (7,9%). El descens més important s’ha registrat entre les dones (1,4%) i s’ha situat en el 6,9%, (la més baixa d’Espanya), a 1,4 punts de la taxa d’atur dels homes (5,5%). La població desocupada és, sempre segons l’EPA del segon trimestre de 2007, de 227.700 persones, 8.500 menys que un any abans, el que representa un descens del 3,6%.
Pel que fa a la nacionalitat dels nous treballadors, sembla que en el segon trimestre ha frenat una mica l'entrada d’immigrants. De totes maneres, a Catalunya dels 47.000 que han trobat feina, 35.000 són estrangers. Si bé la xifra sembla important, capgira una mica la tendència dels últims trimestres. Pensem, per exemple, que en els últims dotze mesos, pràcticament el 100% dels nous llocs de treball han estat ocupats per estrangers. A Espanya, també ha tingut lloc aquest capgirament i els ocupats nacionals (198.000) han superat els estrangers (92.000) en els tres mesos. També ha canviat la tendència en les xifres anuals, que al primer trimestre eren favorables als forans. En el segon, són de 346.000 davant 325.000.
La Comissió Europea vol reduir les diferències salarials entre homes i dones
Segons la Comissió Europea, a la UE les dones continuen guanyant, de mitjana, un 15% menys que els homes. El nou informe publicat el passat 18 de juliol proposa mesures perquè la UE pugui reduir aquestes diferències que no han canviat gairebé gens durant l’última dècada. La diferència salarial entre homes i dones representa la diferència entre el sou mitjà per hora d’homes i de dones abans d’impostos i reflecteix la discriminació i la desigualtat que existeix en el mercat laboral, que afecta principalment les dones.
La diferència salarial entre homes i dones va molt més enllà del principi d’igualtat de retribució per una mateixa feina. Una de les causes principals és la manera en què s’avaluen les competències de la dona comparant-les amb les de l’home. En les feines que requereixen les mateixes qualificacions o la mateixa experiència es tendeix a pagar menys a les dones. Per exemple, hi ha països en què les mainaderes guanyen menys que els mecànics, les caixeres de supermercats menys que els treballadors de magatzem, les infermeres menys que els policies...
La diferència salarial també reflecteix desigualtats en el mercat laboral que afecten principalment les dones, especialment la dificultat de conciliar la vida laboral amb la vida privada. Les dones recorren més sovint al temps parcial que els homes i interrompen la seva carrera professional amb més freqüència, la qual cosa afecta negativament el seu desenvolupament professional. Encara és inferior el nombre de dones que ocupen càrrecs directius que el dels homes i a més, les dones cada vegada troben més obstacles i resistències a mesura que avancen en la seva carrera professional. Com a conseqüència d’això, la carrera de les dones es veu freqüentment interrompuda, reduïda o alentitzada i, per tant, més mal remunerada que la de l’home.
Les estadístiques demostren que la diferència de retribució augmenta amb l’edat, l’educació i els anys de servei. Entre els 50 i els 59 anys les diferències salarials són superiors al 30% i per sota dels 30 són del 7%; passen del 30% entre els llicenciats i superen el 13% entre els que han fet estudis de secundària; entre els treballadors amb més de 30 anys de servei a una mateixa empresa la diferència puja fins al 32% i és del 22% quan el treballador porta entre un i cinc anys en una empresa.
Per tractar de resoldre tot això, l’informe de la CE esmenta quatre camps d’acció:
- Garantir una millor aplicació de la legislació existent tot analitzant com pot millorar-se tant la legislació actual, com la sensibilització sobre aquest problema
- Lluitar contra la diferència salarial com a part integrant de les polítiques d'ocupació dels Estats membres aprofitant el finançament de la UE i, especialment, el del Fons Social Europeu
- Fomentar la igualtat salarial entre els empresaris apel·lant a la seva responsabilitat social
- Recolzar les bones pràctiques a tota la UE i implicar els interlocutors socials
Jordi
Goula
|
