Si bé és probable que l'inici de l'enginyeria es remunti al segle XIII, quan a Barcelona i a la seva il·lustre Junta de Comerç es fundaren els ensenyaments tècnics d'aplicació a la indústria al mes de febrer de 1257, és des del 14 de setembre de 1850 quan la trobem estructurada gairebé com avui la coneixem.

En aquesta data, el qui va ser ministre de Foment, Manuel de Sejias Lozano, sota el regnat d'Isabel II, estableix els estudis de: grau superior, per formar enginyers de primera, un segon grau, per formar enginyers de segona i un tercer grau per formar mestres industrials. En acabar les primeres promocions, l'any 1863, neix l'Associació d'Enginyers de Barcelona, que aplega enginyers tant de primera com de segona, els quals viuen durant uns anys sota la mateixa corporació.

L'any 1898, el 28 d'agost, es decreta el canvi de nom dels enginyers de segona, que passen a denominar-se perits industrials. Com a conseqüència d'aquest fet, el 1904 es funda l'Associació de Perits Industrials de Barcelona, que posteriorment va esdevenir l'actual Associació d'Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya. I és durant l'època de la dictadura del general Franco, quan es creen els col·legis professionals, com a òrgans reguladors de les activitats professionals.

L'1 de maig de 1958, es constituí el "Colegio de Peritos Industriales de Cataluña-Baleares", i es va decidir que aquest col·legi fos dirigit per les mateixes persones que en aquell moment dirigien l'Associació. Des d'aleshores, Col·legi i Associació han conviscut units i de forma paral·lela. D'aquesta forma neix l'actual Col·legi, avui de Barcelona, del qual fou primer president, en Josep Ma. Cabestany Sanz, i assessor jurídic en aquells temps, en Josep Lluís Sagarra Zacarini.